Els cinc errors més comuns quan prepares la teva primera remesa SEPA
La primera remesa és el moment en què una entitat deixa de cobrar les quotes en efectiu o amb transferències soltes i comença a passar els rebuts pel banc de debò. És també on apareixen la majoria d'errors, perquè el format SEPA és estricte i el banc no avisa amb temps: simplement rebutja el fitxer o retorna els rebuts un per un.
Aquests són els cinc errors que veiem repetir-se més sovint.
1. Barrejar FRST i RCUR sense voler
Cada mandat SEPA té una seqüència: el primer cobrament és sempre FRST (first) i els següents han de ser RCUR (recurring). Si es marca un rebut com a FRST quan en realitat és el segon o el tercer cobrament d'aquell soci, molts bancs el rebutgen directament. I si un FRST es retorna, el mandat torna a l'estat FRST: el següent intent també ho ha de ser, no un RCUR.
2. No comptar els dies hàbils que demana el banc
Un banc no processa una remesa l'endemà de rebre-la: necessita uns dies hàbils per revisar-la i preparar els càrrecs, normalment entre cinc i sis. Si es genera el fitxer el dia abans de l'assemblea pensant que el rebut sortirà a temps, sol arribar tard. El calendari que compta no és el civil: cal restar caps de setmana i festius, també els d'àmbit europeu (TARGET2), no només els locals.
3. Noms amb caràcters que el banc no accepta
El format SEPA només admet un joc de caràcters limitat. Noms amb la ela geminada catalana, la ñ castellana o accents oberts d'altres llengües de l'Estat s'han de transcriure abans de generar el fitxer, o el banc el rebutja sencer per un sol caràcter d'un sol soci.
4. Oblidar l'identificador de creditor
Sense identificador de creditor (calculat a partir del NIF de l'entitat i un sufix propi) no es pot generar cap remesa: és el número que identifica l'entitat davant del banc en cada cobrament. Es calcula un cop i es queda fix, però moltes entitats no el tenen preparat fins que ja volen enviar el primer fitxer, i llavors s'ajornen dies sencers.
5. No avisar als socis abans de carregar el rebut
Un càrrec al compte que ningú esperava és la primera trucada que rep una tresorera. La normativa SEPA exigeix un preavís mínim (normalment catorze dies, encara que el mandat el pot escurçar), i encara que no ho exigís, avisar abans evita devolucions per "no reconegut" que costen una comissió i temps a explicar-ho un per un.
Tesora comprova aquests cinc punts abans de deixar generar el fitxer: la seqüència de cada mandat, els dies hàbils reals fins al càrrec, el joc de caràcters SEPA, l'identificador de creditor i que hi hagi hagut preavís. Si alguna cosa falla, ho diu abans de generar-lo, no després que el banc el rebutgi.