Ves al contingut
Tornar al blog

Un rebut retornat: què vol dir cada codi i què s'ha de fer

Passar una remesa no vol dir haver cobrat. Uns dies després, el banc pot tornar-vos alguns rebuts amb un codi de tres o quatre lletres que no diu gaire a primera vista. Saber què significa cadascun canvia la resposta: n'hi ha que es resolen repetint el cobrament i n'hi ha que demanen trucar al soci abans de tornar-ho a intentar.

Els codis que veureu més

  • AM04 — fons insuficients. El compte no tenia saldo aquell dia. És el més habitual i el més fàcil: normalment es resol reintentant-ho més endavant.
  • AC04 — compte tancat. El soci ha canviat de banc i no us ho ha dit. Aquí no serveix reintentar: cal un IBAN nou i un mandat nou.
  • AC01 — identificador de compte incorrecte. L'IBAN està mal escrit. Sol ser un error de transcripció d'un dígit.
  • MD01 — sense mandat vàlid. El banc no reconeix l'autorització. Passa quan el mandat ha caducat per desús, quan la referència no coincideix o quan mai es va arribar a signar.
  • MS02 — el deutor ha rebutjat el càrrec. El soci ha dit al seu banc que no el vol. No és un problema tècnic: és una conversa pendent.
  • MS03 — motiu no especificat. El banc no en diu la causa. Sovint és una variant de l'anterior.

Els dos rellotges que heu de conèixer

Amb la domiciliació bàsica (SEPA Core), qualsevol persona pot demanar la devolució d'un càrrec durant vuit setmanes sense donar cap explicació. El banc l'hi torna i punt. No és un error vostre ni cal discutir-ho amb l'entitat bancària: és un dret del pagador.

Passades aquestes vuit setmanes, només es pot reclamar si el càrrec no estava autoritzat, i aleshores el termini s'allarga fins a tretze mesos. Aquí sí que importa tenir el mandat guardat: és l'única manera de demostrar que hi havia autorització.

La comissió, que ningú no recorda

Gairebé tots els bancs cobren una comissió per cada rebut retornat. Sol ser petita, però si en tornen vint es nota, i algú l'ha de pagar. Val la pena decidir-ho abans que passi i escriure-ho: hi ha entitats que se la queden, i n'hi ha que la repercuteixen al soci. Les dues opcions són defensables; el que no ho és és improvisar-ho quan ja ha passat.

Què fer amb cada cas

La regla pràctica és senzilla:

  • Fons insuficients: reintenteu-ho més endavant, no l'endemà. Si es repeteix dues vegades, truqueu.
  • Compte tancat o IBAN incorrecte: no reintenteu res. Demaneu les dades noves i, si el compte canvia, un mandat nou.
  • Sense mandat: reviseu si el mandat existeix, si la referència coincideix i si feia més de 36 mesos que no es feia servir.
  • Rebutjat pel deutor: parleu-hi. És l'únic cas en què insistir pel banc empitjora la relació.

Una trampa amb la seqüència

Si el rebut retornat era el primer d'aquell mandat (un FRST), el mandat no avança: el següent cobrament també ha de sortir com a FRST, no com a RCUR. Molts programes ho passen per alt i marquen el següent com a recurrent, i el banc el torna a rebutjar per la mateixa raó.

Deixeu-ne constància

Un rebut retornat afecta els comptes de l'entitat: aquell ingrés que donàveu per fet no hi és. Convé que quedi anotat amb el motiu, la data i la comissió, i que el soci sàpiga que el seu rebut no ha entrat. Si passen mesos i ningú no ho ha mirat, la quota impagada acaba descobrint-se el dia del tancament de l'exercici, que és el pitjor moment per adonar-se'n.

Fem servir una eina per comptar visites i saber quines pàgines es llegeixen. No es carrega res fins que ho acceptes, i pots dir que no sense perdre res. Què guardem exactament